2 Samuel 18:3
Però ells li van respondre: —No hi vinguis. Si nosaltres fugim, ningú no hi donarà importància, i encara que la meitat de nosaltres morís, no passaria res. Però tu vals per deu mil de nosaltres: val més que et quedis a la ciutat, a punt per a socórrer-nos.
— 2 Samuel 18:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
2Sa 21,17. La traducció segueix, en part, les versions antigues. (2Sa 21,17)
Referències creuades
- 2 Samuel 21:17 Però Abisai, fill de Seruià, va socórrer David i va matar el filisteu. Aleshores els soldats de David el van adjurar dient-li: —Tu no has de sortir més a combatre amb nosaltres, no fos cas que s’apagués la llàntia d’Israel!
- Zacaries 13:7 Això diu el Senyor de l’univers: «Desvetlla’t, espasa, contra el meu pastor, el meu amic valent: colpeix el pastor, i les ovelles es dispersaran. La meva mà ferirà fins i tot els petits del ramat.»
- Lamentacions 4:20 L’ungit del Senyor, que era la nostra vida, ha estat capturat en les seves trampes. D’ell havíem dit: «A la seva ombra viurem enmig dels pobles.»
- Èxode 17:10-12 Josuè va fer com li havia dit Moisès i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisès, Aaron i Hur havien pujat dalt el turó. Si Moisès alçava la mà, guanyava Israel; però si l’abaixava, guanyaven els amalequites. Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s’hi va asseure. Aaron i Hur
- 2 Samuel 10:11 tot dient-li: —Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, vindré jo a ajudar-te.
- 1 Reis 22:31 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra: —No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
- 2 Samuel 17:2 Li cauré al damunt ara que està extenuat i desmoralitzat, li donaré un esglai, i tots els qui l’acompanyen fugiran. Quedarà sol i el mataré.