Cohèlet 1:17
Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil.
— Cohèlet 1:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Coh 8,16-17. (Coh 8,16-17)
Referències creuades
- Cohèlet 2:3 Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel.
- 1 Tessalonicencs 5:21 Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo.
- Cohèlet 7:23-25 He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny. Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l’entrellat? He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la malda
- Cohèlet 2:10-12 Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n’estava content. Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el
- Cohèlet 1:13-14 vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: