Cohèlet 2:3

Referències creuades

• Proverbis 20:1 El vi és descarat, la beguda engresca; qui hi perd la xaveta no posarà mai seny.
• Cohèlet 1:17 Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil.
• Gènesi 47:9 Jacob li va respondre: —Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo.
• Proverbis 31:4-5 No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits.
• Efesis 5:18 No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: ompliu-vos més aviat de l’Esperit.
• Cohèlet 6:12 Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després d’ell sota el sol?
• Cohèlet 7:18 Convé que agafis això, però sense deixar-te escapar allò: el qui reverencia Déu se’n surt de tot plegat.
• Job 14:14 Però, ¿pot un mort tornar a la vida? Jo suportaria un temps de feixuguesa fins que m’arribés el relleu!
• Mateu 6:24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
• 1 Samuel 25:36 En tornar Abigail a casa de Nabal, se’l va trobar banquetejant com un rei i amb l’eufòria del qui ja ha begut massa, de manera que no li pogué explicar res, ni poc ni molt, fins que es va fer de dia.
• Cohèlet 7:25 He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia.
• Proverbis 23:29-35 De qui són els ais? De qui els uis? De qui les baralles? De qui els gemecs? A qui van a parar les garrotades? Qui té la mirada enterbolida? El qui s’engormandeix amb la beguda, que no para de fer el tastavins. No miris el vi quan vermelleja, quan fa l’ullet dintre la copa. Tan suau com és quan entra, i acaba mossegant