Cohèlet 4:2
Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen.
— Cohèlet 4:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Job 3:11-26 Per què no vaig morir en el si matern o no vaig expirar acabat de néixer? Per què una falda m’acollí i uns pits em van alletar? Ara jauria tranquil, dormint el son de la mort, igual que els monarques i antics consellers que alçaren tombes en llocs solitaris; igual que els prínceps, carregats d’or, que omplien de plata
- Cohèlet 2:17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil.
- Cohèlet 9:4-6 Doncs bé, mentre hi ha vida hi ha esperança, perquè «Val més un gos viu que un lleó mort». Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s’ha esborrat. Els seus amors, els seus odis, les seves gelosies han mort amb ells, i ja no tindra