Què diu la Bíblia sobre tres va encallar cordó?
24 versets sobre tres va encallar cordó, ordenats per rellevància.
- Cohèlet 4:12
I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»
- Cohèlet 4:9-12
Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més. I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar! Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar? I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»
- Gènesi 2:18
Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
- Cohèlet 4:11
Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar?
- Filèmon 1:16
I no ja com un esclau, sinó molt més que un esclau: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, i molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.
- 1 Corintis 13:1-13
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria. L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni e
- Cohèlet 4:1-16
M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors. Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen. Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món. M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil. L’insensat s’està de braços plegats i es conforma a morir de fam. Però més v
- Joan 3:16-17
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
- Cohèlet 4:13
Més val un noi pobre però intel·ligent que no pas un rei ancià però neci, que ja no sap aconsellar-se.
- Apocalipsi 17:14
Tots ells combatran contra l’Anyell, però l’Anyell els vencerà, perquè és Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els cridats, escollits i fidels venceran amb ell.
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- Cohèlet 5:1-20
Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida. Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. Més val no prometre que no pas prometre i no complir. No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has di
- Cohèlet 3:1-22
Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir. Un temps de matar i un temps de guarir, un temps d’enrunar i un temps de construir. Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n. Un temps de cercar i un temps de perdre, un temps de guardar i un temps de llençar. Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar. Hi ha un temps
- Cohèlet 4:2
Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen.
- Gènesi 2:21-24
Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home exclamà: —Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- 1 Joan 5:7
Així, són tres els qui donen testimoni:
- Hebreus 10:25
No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia.
- Efesis 2:2
vivíeu sotmesos al déu d’aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l’esperit que ara actua en els qui són rebels.
- 1 Corintis 13:3
Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
- 1 Corintis 5:9-10
En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida libidinosa; però no em volia referir a tots els libidinosos, usurers, lladres o idòlatres d’aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món.
- 1 Corintis 2:2
Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat.
- Romans 1:26
Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura,
- Mateu 19:3-9
Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: —¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ? I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. Ells li pregunten: —Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.