Cohèlet 5:14

Referències creuades

• Cohèlet 2:26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil.
• Job 5:5 Qualsevol famolenc se’ls menja la collita, els l’agafa fins i tot d’entre els cards; la maldat els xucla tot el que tenen.
• Ageu 2:16-17 què us passava? Anàveu en una pila de gra on esperàveu trobar vint mesures i només n’hi trobàveu deu; anàveu al cup a buidar la bota de cinquanta mesures de vi i només n’hi trobàveu vint. Jo us castigava enviant la secada, les malures i la calamarsa sobre els vostres conreus, però vosaltres no pensàveu en mi. Ho dic jo
• Proverbis 23:5 Mires la riquesa, i ja no hi és: sap fer-se sortir ales, vola com una àguila cel enllà.
• Ageu 1:9 Esperàveu molt i heu collit poc: tot el que havíeu entrat a casa, jo ho he escampat d’una bufada. I això, per què? Perquè mentre el meu temple és una ruïna, cada un de vosaltres tan sols es preocupa de casa seva.
• Mateu 6:19-20 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben.
• Job 20:15-29 Vomita els béns que ha robat, Déu fa que els tregui del ventre. Ha xuclat un cap de serp i el mata la fiblada d’escurçó. No gaudirà de l’abundància, dels rius i torrents de mel i mató. Reglotarà els seus guanys, no se’ls empassarà, no li faran profit els seus negocis. Com que oprimeix i menysté els pobres, roba cases e
• Salms 39:6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meva vida, davant teu, és un no res. L’home dura tant com un respir, Pausa
• Job 27:16-17 Encara que acumuli plata com la pols i amuntegui vestits com qui apilona argila, serà el just qui es posarà aquesta roba, el fidel, qui fruirà d’aquella plata.
• Salms 109:9-12 »Que els seus fills acabin orfes, i viuda la seva esposa. Que els seus fills siguin captaires i vagabunds, que pidolin lluny de casa, ara en ruïnes. Que un usurer li embargui tots els béns i uns estranys li saquegin la hisenda. Que ningú no en tingui pietat ni s’apiadi dels seus orfes.
• 1 Samuel 2:6-8 És el Senyor qui dona mort o vida, qui fa baixar al país dels morts o en treu fora. És el Senyor qui dona pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix. Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos i donar-li possessió d’un soli gloriós. El Senyor sosté els fonaments de la te
• 1 Samuel 2:36 Llavors els supervivents de la teva família aniran a prosternar-se davant d’ell per pidolar una moneda o un tros de pa, i li diran: ‘T’ho demanem, admet-nos a qualsevol servei sacerdotal; que puguem menjar un rosegó de pa!’ ”