Salms 39:6
Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meva vida, davant teu, és un no res. L’home dura tant com un respir, Pausa
— Salms 39:6, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 62,10; Sl 90,9-10; Sl 144,4. Vegeu també la descripció que Job fa del temps de vida (Jb 7,6-7; Sl 14,1-2.5). (Sl 62,10; Sl 90,9-10; Sl 144,4; Jb 7,6-7; Sl 14,1-2)
Vegeu v. 12. (v. 12)
Sl 3,3 nota f. (Sl 3,3)
Referències creuades
- Lluc 12:20-21 »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.
- Cohèlet 2:26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil.
- Jaume 4:14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix.
- Salms 127:2 És inútil que us lleveu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que us guanyeu a dures penes: fins quan dormen, ell el dona als seus amics!
- 1 Corintis 7:31 els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa.
- Cohèlet 4:7-8 Encara he vist una altra cosa vana en aquest món. Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci.
- Lluc 12:29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia.
- Cohèlet 5:14 Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se’n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n’ha tret res que es pugui emportar.
- 1 Pere 5:7 Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.
- Cohèlet 2:8 Vaig amuntegar plata i or, i tresors d’altres reis i governants. Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines.
- Proverbis 13:22 L’home bo deixa una herència als descendents, el just hereta la fortuna del pecador.
- Cohèlet 6:11-12 Com més abundants són les paraules de l’home, més abunden les paraules vanes. Quin profit, doncs, en treu de parlar? Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després