Cohèlet 5:17
La conclusió d’allò que he vist és aquesta: és bo que l’home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s’afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dona; aquest és el destí que Déu li assigna.
— Cohèlet 5:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: aquest és el seu destí.
Referències creuades
- Salms 127:2 És inútil que us lleveu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que us guanyeu a dures penes: fins quan dormen, ell el dona als seus amics!
- 2 Reis 1:2 Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron, per preguntar si es restabliria d’aquell mal.
- Proverbis 1:27-29 Sí, quan us agafi el pànic com un temporal, quan la desgràcia us envesteixi com una tempesta i l’angoixa i l’aflicció us caiguin al damunt, em cridareu i no respondré, em cercareu i no em trobareu. »Com que menyspreaven el coneixement quan refusaven de venerar el Senyor,
- 2 Reis 5:27 ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre? I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu.
- Salms 90:7-11 Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. Has estès al teu davant les nostres culpes, els nostres secrets, a la llum de la teva mirada. Els nostres dies s’esvaeixen sota el pes del teu enuig, consumim els nostres anys com un sospir. Ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins als vuit
- 2 Cròniques 16:10-12 Asà es va indignar amb el vident i el va fer lligar al cep, irritat contra ell per tot això. També per aquells dies Asà va maltractar altres persones del poble. La història d’Asà, les seves gestes, de les primeres a les darreres, consten en la Crònica dels reis de Judà i d’Israel. L’any trenta-nou del seu regnat, Asà v
- 1 Reis 17:12 Ella va respondre: —Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem.
- Salms 102:9 Els enemics m’escarneixen tot el dia, en to de burla juren pel meu nom.
- 2 Cròniques 24:24-25 Tot i que la tropa aramea era reduïda, el Senyor va fer caure a les seves mans un exèrcit molt nombrós, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Joaix mateix va rebre el càstig que es mereixia. Quan els arameus s’hagueren allunyat del seu costat, deixant-lo en molt mal estat, els oficials
- Ezequiel 4:16-17 I va afegir: —Mira, fill d’home: faré que s’acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l’aigua mesurada, fins que els mancaran el pa i l’aigua i defalliran uns i altres: es corsecaran per les seves culpes.
- Job 21:25 I l’altre mor amargat, sense tastar mai el goig.
- Fets 12:23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.