Cohèlet 8:5

Referències creuades

• Hebreus 5:14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits avesats a distingir el bé del mal.
• Filipencs 1:9-10 I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu íntegres i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir,
• 1 Pere 3:13-14 Si esteu apassionats per fer el bé, qui us podrà fer cap mal? Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres! No heu de témer l’altra gent ni heu de tremolar davant d’ells.
• Romans 13:5-7 Per això, cal sotmetre’s, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s’ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca,
• Lluc 20:25 Jesús els digué: —Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
• 1 Cròniques 12:32 De la meitat de la tribu de Manassès, divuit mil, designats nominalment per a anar a proclamar David rei.
• Fets 4:19 Pere i Joan els van replicar: —Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell.
• Èxode 1:17 Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d’Egipte, sinó que deixaven viure els nens.
• 1 Corintis 2:14-15 L’home terrenal no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla insensat. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. En canvi, l’home espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú.
• Lluc 12:56-57 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint? »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que és just?
• Cohèlet 2:14 «El savi té ulls a la cara, el neci camina a les fosques.» Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí.
• Cohèlet 8:2 Jo la interpreto així: Observa les ordres del rei, tingues en compte el jurament diví