Daniel 3:23
I els tres homes, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, van caure lligats al mig de la fornal ardent.
— Daniel 3:23, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
En aquest punt s’insereix el fragment grec de Daniel, conegut com la pregària d’Azaries i el càntic dels tres joves. Aquest fragment s’indica més endavant com a Dngr 3,24-90. Per això els versets següents tenen una doble numeració: 24 (91) , 25 (92)... (Dngr 3,24-90)
Referències creuades
- Jeremies 38:6 Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.
- Daniel 6:16-17 Però aquells homes l’anaren a trobar i li digueren: —Sàpigues, oh rei, que, segons la llei dels medes i els perses, tot decret reial, un cop promulgat, és irrevocable. Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir: —El Déu que tu adores cada dia, et salvarà.
- Salms 34:19 El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes abatuts d’esperit.
- Salms 124:1-5 Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Si el Senyor no hagués estat a favor nostre —que respongui el poble d’Israel—, si el Senyor no hagués estat a favor nostre quan uns homes intentaven assaltar-nos, ens haurien engolit de viu en viu, tan gran era la fúria que portaven. Se’ns haurien endut les aigües: la riuada ens
- Salms 66:11-12 Has permès que caiguéssim al parany, ens has carregat un pes feixuc. Has fet passar gent a cavall per damunt nostre, hem entrat dins del foc i dins de l’aigua, però ens has fet sortir vers una terra abundosa.
- 1 Pere 4:12-13 Estimats, no us estranyeu que s’hagi encès contra vosaltres la fornal de la prova, com si us passés res d’extraordinari. Ben al contrari, alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist, i així el dia que es revelarà la seva glòria estareu plens de joia i alegria.
- Lamentacions 3:52-54 Sense motiu, els enemics em volen caçar com un ocell. Porten la meva vida al silenci del sepulcre, a sobre em posen una llosa. Em passa la riuada pel damunt i exclamo: «Estic perdut!»
- 2 Corintis 4:17 Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre.
- 2 Corintis 1:8-10 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que res