Jeremies 38:6
Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.
— Jeremies 38:6, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu-ho amb la història de Josep (Gn 37,24). (Gn 37,24)
Referències creuades
- Jeremies 37:21 El rei Sedecies va donar l’ordre que custodiessin Jeremies al pati de la guàrdia i que cada dia li portessin un pa de la plaça dels forners, fins que el pa s’acabés a la ciutat. Jeremies es quedà, doncs, al pati de la guàrdia.
- Jeremies 38:22 Totes les dones que han quedat al palau dels reis de Judà seran conduïdes als oficials del rei de Babilònia, i llavors elles et diran: »“T’han instigat i dominat els teus íntims amics. T’has enfonsat dins el fang, mentre que ells han girat cua.”
- Jeremies 37:16 Així Jeremies anà a parar al soterrani de l’edifici de la cisterna i s’hi va estar molts dies.
- Salms 69:14-15 Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia; respon, Déu meu, pel teu amor, tu que em salves perquè ets fidel. Treu-me del llot, que no m’enfonsi; salva’m dels enemics i de les aigües abismals.
- Salms 69:2 Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll.
- Salms 40:2 Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
- Zacaries 9:11 El Senyor declara: «Per l’aliança segellada amb sang que vaig fer amb vosaltres, jo alliberaré els qui esteu empresonats al fons d’un pou eixut.
- Fets 16:24 L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
- Gènesi 37:24 el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua.
- Salms 109:5 em tornen mal per bé, odi a canvi d’amistat. Així parlen contra mi:
- Lamentacions 3:52-55 Sense motiu, els enemics em volen caçar com un ocell. Porten la meva vida al silenci del sepulcre, a sobre em posen una llosa. Em passa la riuada pel damunt i exclamo: «Estic perdut!» T’he cridat pel teu nom, oh Senyor, des de la fossa profunda.
- 2 Corintis 4:8-9 Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts;