Deuteronomi 26:15
Mira des del cel, des del lloc sant on resideixes, i beneeix Israel, el teu poble, i aquest país que ens has donat, com havies promès als nostres pares: un país que regalima llet i mel.”
— Deuteronomi 26:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Isaïes 63:15 Guaita, Senyor, des del cel, mira des de la teva mansió santa i esplèndida. Què se n’ha fet, del teu amor ardent i de les teves proeses? ¿Ja no es commouen per nosaltres les teves entranyes? ¿S’ha estroncat la teva misericòrdia?
- Zacaries 2:13 Jo aixecaré la mà contra ells i seran el botí dels seus propis esclaus.» Quan això es complirà, reconeixereu que m’ha enviat el Senyor de l’univers.
- Fets 7:49 El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?
- 1 Reis 8:27 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.
- Isaïes 66:1-2 Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? Tot ho ha fet la meva mà, i per això tot existeix. Ho dic jo, el Senyor. Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit, que s’afanya a complir la meva paraula.
- 1 Reis 8:43 tu escolta’l des del cel, des del lloc on habites, i concedeix-li tot allò que ell t’hagi demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d’Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom.
- Jeremies 31:23 »Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Quan jo renovaré la vida d’aquest poble, en el país de Judà i per les seves ciutats encara tornaran a dir: “Que el Senyor et beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!”
- Salms 28:9 Salva el teu poble, beneeix la teva heretat. Sigues el seu pastor, pren-los en braços per sempre.
- Hebreus 6:13-18 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament
- Salms 51:18 Les víctimes no et satisfan; si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.
- Salms 90:17 Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt nostre. Referma l’obra de les nostres mans; a l’obra de les nostres mans, dona-li fermesa!
- Isaïes 57:15 Això us fa saber el qui és alt i excels, que resideix en un palau etern i té un nom sant: «Jo visc a les altures, en un lloc sant, però estic amb els qui se senten desfets i enfonsats: reanimaré els qui estan enfonsats, faré reviure els qui se senten desfets.