Deuteronomi 4:11
Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d’espessa nuvolada.
— Deuteronomi 4:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Deuteronomi 5:23 »Quan vau sentir la veu que sortia de la foscor, mentre el foc abrusava la muntanya, tots els caps de les tribus i els ancians em vingueren a trobar
- Èxode 19:16-18 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. La muntanya del Sinaí fume
- Hebreus 12:18-19 Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta, toc de corn i veu que parlava. Els mateixos que sentiren aquella veu van refusar d’escoltar cap més paraula.
- Èxode 20:18-19 Tot el poble d’Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny. Llavors van dir a Moisès: —Tu parla’ns, i nosaltres t’escoltarem. Que no ens parli Déu mateix, que moriríem!