Hebreus 12:18
Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta,
— Hebreus 12:18, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
L’original grec de la Carta als Hebreus no explicita el nom del Sinaí, però tot el paràgraf és ple d’al·lusions a Ex 19. (Ex 19)
Referències creuades
- Deuteronomi 4:11 Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d’espessa nuvolada.
- Èxode 24:17 La glòria del Senyor apareixia als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya.
- Deuteronomi 5:22-26 »Aquests són els manaments que el Senyor va promulgar amb veu forta davant tota la vostra assemblea, des de dalt de la muntanya, enmig del foc, de foscor i de nuvolades. No va afegir res més a aquests manaments. Després els escriví en dues taules de pedra i me les donà. »Quan vau sentir la veu que sortia de la foscor,
- Èxode 20:18 Tot el poble d’Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny.
- Èxode 19:12-22 Assenyala’ls uns límits tot al voltant i adverteix-los que no pugin a la muntanya i que ni tan sols la toquin. Tothom qui s’acosti a la muntanya serà condemnat a mort. Però que ningú no toqui el culpable; mateu-lo amb pedres o amb fletxes, tant si és un home com un animal; no el deixeu viure. Només quan sentireu el toc
- 2 Corintis 3:9 Si era gloriós estar al servei de la lletra que porta a la condemnació, molt més ho serà encara estar al servei de la justícia salvadora.
- Romans 6:14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.
- 2 Timoteu 1:7 Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.
- Romans 8:15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà , Pare!»