Deuteronomi 8:3

Referències creuades

• Mateu 4:4 Però ell li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
• Lluc 4:4 Però Jesús li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.
• Hebreus 13:5-6 Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré. Així podrem dir amb tota confiança: El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?
• Salms 78:23-25 Llavors va donar ordres als núvols i obrí els batents del cel, i va ploure damunt d’ells l’aliment del mannà, el do del seu blat celestial. Els homes van menjar el pa dels àngels, les provisions abundants que els enviava.
• 1 Corintis 10:3 tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual
• Èxode 16:2-3 En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.
• Èxode 16:12-35 —He sentit les murmuracions dels israelites. Ves a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu.” Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. Quan s’esvaí l
• Lluc 12:29-30 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat.
• Salms 37:3 Confia en el Senyor i fes el bé; habitaràs en el país, hi viuràs segur.
• Salms 105:40 Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel.
• Salms 104:27-29 Tots esperen de la teva mà que els donis l’aliment al seu temps: els el dones, i ells l’arrepleguen, obres la mà, i se sacien de béns. Però si deixes de mirar-los, s’esparveren; si els retires l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir.