Ester 3:7
Així, el primer mes, que és el de nissan, de l’any dotze del regnat de Xerxes, van tirar el pur , és a dir, els daus de la sort, en presència d’Aman. La sort anà passant per tots els dies i mesos de l’any fins que va caure en el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar.
— Ester 3:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Correspon a març-abril. Durant aquest temps, segons les creences babilòniques, els déus decidien la sort dels homes per a l’any que tot just havia començat. Nissan (vegeu Vocabulari: calendari ) és el mes de la Pasqua (Ex 12,2). (Ex 12,2)
Est 9,26. Del nom d’aquests daus de la sort en deriva la denominació de festa dels * Purim . (Est 9,26)
Vegeu v. 13. (v. 13)
Referències creuades
- Esdres 6:15 L’edifici del temple va quedar enllestit el dia vint-i-tres del mes d’adar, l’any sisè del regnat de Darius.
- Proverbis 16:33 Es tiren els daus de la sort, i el que en surt ve del Senyor.
- Ezequiel 21:21-22 Apunta a la dreta, espasa, avança a l’esquerra, on hagis de fer front! També jo picaré de mans i satisfaré la meva indignació. Soc jo, el Senyor, qui ha parlat.”
- Ester 9:24-26 Perquè Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, l’enemic de tots els jueus, s’havia proposat d’exterminar-los tirant el pur , és a dir, els daus de la sort, i així confondre’ls i eliminar-los. Però quan el rei se’n va assabentar, va manar per escrit que el mal tramat contra els jueus recaigués sobre aquell home: Aman i els se
- Ester 9:17-19 Això succeïa el dia tretze del mes d’adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits. En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze
- Ester 2:16 Així, doncs, l’any setè del regnat de Xerxes, el mes desè, que és el mes de tebet, Ester va ser conduïda al palau del rei.
- Mateu 27:35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus .
- Ester 9:1 Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar. L’edicte del rei s’havia d’executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven.
- Ester 9:5 Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris.
- Ester 9:21 Hi ordenava de celebrar cada any els dies catorze i quinze del mes d’adar
- Nehemies 2:1 »Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’hora de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei,
- Ester 1:3 L’any tercer del seu regnat, Xerxes va oferir un banquet a tots els consellers i cortesans. L’exèrcit persa i el mede, els nobles i els governadors de cada província també van presentar-se davant seu;