Aman cau en desgràcia i mor penjat
1 El rei i Aman van acudir al convit de la reina Ester.
2 Mentre bevien, també aquest segon dia el rei va dir a la reina: —Demana el que vulguis, reina Ester, i t’ho donaré. Ni que demanis la meitat del regne, t’ho concediré.
3 Ester va respondre: —Si gaudeixo del favor del rei, si al rei li sembla bé, li demano que em salvi la vida, desitjo que salvi el meu poble.
4 Si el meu poble i jo haguéssim estat venuts com a esclaus o esclaves, hauria callat: no hauria valgut la pena d’importunar el rei per això. Però hem estat venuts per a ser exterminats, assassinats i eliminats!
5 El rei Xerxes va preguntar a la reina Ester: —Qui és? On és el qui ha tramat una cosa així?
6 Ester va respondre: —L’adversari, l’enemic, és Aman, aquest pervers. Aman va quedar sense paraula davant el rei i la reina.
7 El rei, furiós, s’aixecà de taula i va sortir al jardí del palau. Aman s’adonà que el rei havia decidit la seva desgràcia i s’alçà per implorar a la reina Ester que li salvés la vida.
8 El rei tornava del jardí a la sala del convit quan veié Aman ajagut al divan on era Ester, i va exclamar: —¿Serà capaç de violar la reina estant jo a casa? Tot seguit van cobrir la cara d’Aman: les paraules del rei l’havien sentenciat.
9 Harbonà, un dels eunucs al servei personal del rei, afegí: —Encara hi ha més: Aman té preparada una forca per a Mardoqueu, l’home que havia denunciat la conspiració contra el rei. La forca és a casa seva i fa vint-i-cinc metres d’alt. El rei va dir: —Doncs pengeu-hi Aman!
10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.