Èxode 32:10
Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
— Èxode 32:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Nm 14,12. El Senyor vol recomençar amb Moisès tot sol, com en el cas d’Abraham (vegeu Gn 12,2). (Nm 14,12; Gn 12,2)
Referències creuades
- Deuteronomi 9:14 Deixa’m fer: jo el destruiré i esborraré el seu record de sota el cel. Després faré de tu un poble més gran i més nombrós que no pas ells.”
- Nombres 14:12 Els faré morir de pesta i els privaré de l’heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells.
- Deuteronomi 9:19 Jo mateix estava esglaiat per l’enuig i el rigor del Senyor, que us volia destruir. Però també aquesta vegada el Senyor em va escoltar.
- Èxode 22:24 »Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.
- Nombres 14:19-20 Ja que el teu amor és tan gran, et prego que perdonis les culpes d’aquest poble, tal com has fet des d’Egipte fins aquí. El Senyor respongué: —El perdono, tal com m’has demanat.
- Nombres 16:22 Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra i van exclamar: —Déu i Senyor de l’alè de tots els vivents, ¿pel pecat d’un sol home t’indignaràs contra tota la comunitat?
- Èxode 32:11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient: —Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
- Jeremies 14:11 El Senyor em digué: —No intercedeixis a favor d’aquest poble, no demanis el seu bé.
- Jeremies 15:1 El Senyor em digué: —Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin.
- Èxode 32:19 Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya.
- Gènesi 18:32-33 Abraham insistí novament: —Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu. El Senyor li respongué: —No la destruiria, per consideració a aquests deu. Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà, i Abraham se’n tornà al lloc on vivia.
- Jaume 5:16 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa: