Ezequiel 11:1
L’Esperit em va aixecar i em va dur a la porta oriental del temple del Senyor, la que mira a llevant. A l’entrada de la porta hi havia vint-i-cinc homes; entre ells vaig veure-hi Jaazanià, fill d’Azur, i Pelatiahu, fill de Benaià, caps del poble.
— Ezequiel 11:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ez 3,12+. (Ez 3,12)
Referències creuades
- Ezequiel 8:3 Llavors allargà la mà, em prengué pels cabells, i l’Esperit, en visió divina, em va aixecar entre la terra i el cel; llavors em dugué a Jerusalem, a l’entrada de la porta nord de l’atri interior, allí on hi ha l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor.
- Ezequiel 11:13 Mentre jo feia aquesta profecia va morir Pelatiahu, fill de Benaià. Jo vaig prosternar-me amb el front a terra i vaig clamar amb totes les forces: —Ah, Senyor Déu! ¿Vols aniquilar la resta d’Israel?
- Ezequiel 3:14 Llavors l’Esperit em va aixecar i se m’endugué. La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat,
- Ezequiel 3:12 Llavors l’Esperit em va aixecar i vaig sentir aquest crit semblant al ressò d’un gran terratrèmol: «Beneïda la presència gloriosa del Senyor, que surt de l’indret on resideix!»
- Ezequiel 11:24 L’Esperit em va aixecar i em dugué a Caldea, on eren els deportats. M’hi dugué en visió l’Esperit de Déu. Després aquella visió s’esvaí.
- Ezequiel 8:16 Em va dur encara a l’atri interior del temple del Senyor. A l’entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l’altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d’esquena al santuari del Senyor i de cara a l’orient, prosternats mirant al sol.
- Ezequiel 43:4-5 La presència gloriosa del Senyor va entrar al santuari passant per la porta que dona a l’orient. Llavors l’Esperit em va aixecar i em conduí a l’atri interior. La presència gloriosa del Senyor omplia el santuari.
- Isaïes 1:23 Els teus governants són uns bandolers, companys de lladres. Tots busquen els suborns, van darrere els obsequis. No defensen els orfes, no admeten el plany que els adrecen les viudes.
- Ezequiel 22:27 Dins la ciutat, els seus prohoms són llops que destrossen la presa, disposats a vessar sang i a fer morir gent si així obtenen beneficis.
- 2 Corintis 12:1-4 Em veig obligat a gloriar-me. Ja sé que no està bé, però em vull referir a les visions i revelacions que el Senyor m’ha concedit. Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap. No sé, doncs, si aquest home va ser
- Osees 5:10 »Els prohoms de Judà es comporten com els qui desplacen les fites. Abocaré sobre ells com un aiguat la meva indignació.
- Fets 8:39 Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí.