Fets 8:39
Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí.
— Fets 8:39, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu v. 8 nota t. (v. 8)
Referències creuades
- 1 Reis 18:12 Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove!
- 2 Reis 2:16 Després li digueren: —Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall. Ell respongué: —No hi envieu ningú.
- Ezequiel 8:3 Llavors allargà la mà, em prengué pels cabells, i l’Esperit, en visió divina, em va aixecar entre la terra i el cel; llavors em dugué a Jerusalem, a l’entrada de la porta nord de l’atri interior, allí on hi ha l’estàtua idolàtrica que provoca la gelosia del Senyor.
- Ezequiel 43:5 Llavors l’Esperit em va aixecar i em conduí a l’atri interior. La presència gloriosa del Senyor omplia el santuari.
- Ezequiel 11:1 L’Esperit em va aixecar i em va dur a la porta oriental del temple del Senyor, la que mira a llevant. A l’entrada de la porta hi havia vint-i-cinc homes; entre ells vaig veure-hi Jaazanià, fill d’Azur, i Pelatiahu, fill de Benaià, caps del poble.
- Ezequiel 3:12-14 Llavors l’Esperit em va aixecar i vaig sentir aquest crit semblant al ressò d’un gran terratrèmol: «Beneïda la presència gloriosa del Senyor, que surt de l’indret on resideix!» Vaig sentir també la remor de les ales dels vivents que batien l’una amb l’altra, el brogit de les rodes que anaven amb ells i el ressò d’un gr
- Ezequiel 11:24 L’Esperit em va aixecar i em dugué a Caldea, on eren els deportats. M’hi dugué en visió l’Esperit de Déu. Després aquella visió s’esvaí.
- 2 Corintis 12:2-4 Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap. No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o sense el cos, perquè tan sols ho sap Déu. El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefable
- Marc 1:10 I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell.
- Romans 15:10-13 També diu: Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble. I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions. I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s’ha d’alçar a governar les nacions. I les nacions posaran en ell l’esperança. Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’aleg
- Filipencs 3:3 De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d’un títol humà.