Ezequiel 3:23
Jo vaig sortir a la plana. Allà hi havia la presència gloriosa del Senyor, tal com l’havia vista a la riba del riu Quebar, i em vaig prosternar amb el front a terra.
— Ezequiel 3:23, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ez 1,28+. Es tracta de la mateixa indicació de lloc del v. 15 (vegeu Ez 1,3). (Ez 1,28; v. 15; Ez 1,3)
Referències creuades
- Ezequiel 1:28 El seu esclat era semblant al de l’arc que s’obre en els núvols en dia de pluja. Era com el reflex de la presència gloriosa del Senyor. Quan ho vaig veure, em vaig prosternar amb el front a terra i vaig sentir una veu que parlava.
- Apocalipsi 1:17 En veure’l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué: —No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer.
- Fets 7:55 Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu.
- Daniel 8:17 »Es va atansar al lloc on jo estava, i quan arribà, vaig prosternar-me, esglaiat, amb el front a terra. Ell em va dir: »—Has d’entendre, fill d’home, que la visió és per als temps finals.
- Ezequiel 10:18 Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins.
- Apocalipsi 5:14 Els quatre vivents responien: —Amén. I els ancians es van prosternar adorant.
- Apocalipsi 5:8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant.
- Nombres 16:19 Corè havia reunit contra Moisès i Aaron tota la comunitat a l’entrada de la tenda del trobament. Llavors la presència gloriosa del Senyor es va aparèixer a tota l’assemblea.
- Apocalipsi 4:10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seves corones davant el tron i proclamaven:
- Ezequiel 9:3 La presència gloriosa del Déu d’Israel es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari; llavors va cridar l’home vestit de lli, que duia els estris d’escrivent a la cintura.
- Daniel 10:8-9 M’havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir. Tan bon punt vaig sentir la veu d’aquell home, vaig quedar desmaiat, de cara a terra.