Ezequiel 36:2
Això us anuncia el Senyor Déu: L’enemic ha dit de vosaltres: ‘Molt bé! Les muntanyes eternes ara són possessió nostra.’
— Ezequiel 36:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquí les muntanyes eternes són una imatge poètica presa de la cosmologia mítica. Es troba ja en les benediccions dels dotze patriarques (Gn 49,26; Dt 33,15) per a designar les * muntanyes d’Efraïm , heretat dels descendents de Josep. (Gn 49,26; Dt 33,15)
Referències creuades
- Deuteronomi 32:13 A cavall de les altures del món, l’alimentava amb collites dels camps, el criava amb la mel de les roques i amb l’oli tret de la pedra dura,
- Ezequiel 35:10 »Tu deies: ‘Les dues nacions, els dos països, seran meus, nosaltres els prendrem en possessió.’ Però, de fet, el Senyor ja era allí, a Israel!
- Ezequiel 25:3 Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor Déu: Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres cridàveu d’alegria quan vau veure profanat el meu santuari, devastada la terra d’Israel i deportat el poble de Judà.
- Habacuc 3:19 El Senyor Déu és la meva força, fa els meus peus lleugers com els dels cérvols i m’encamina, invencible, cap als cims.
- Jeremies 49:1 Referent als ammonites, això diu el Senyor: «Per ventura Israel no té fills que puguin posseir la terra de Gad? Com és, doncs, que el déu Milcom se n’ha apoderat i el seu poble n’habita les ciutats?
- Isaïes 58:14 llavors trobaràs en mi, el Senyor, les teves delícies. Et conduiré als cims invencibles i t’alimentaré de l’heretat de Jacob, el teu pare. Jo mateix, el Senyor, he parlat.»
- Salms 78:69 hi construí el seu temple, ferm com el cel, etern com la terra i els seus fonaments.
- Ezequiel 26:2 —Fill d’home, escolta! Tir cridava en veure Jerusalem: »“Bé, molt bé! Ja és esbotzada la porta per on passaven tants pobles. Això juga a favor meu: ella està arruïnada i jo m’enriquiré.»
- Ezequiel 36:5 Jo, el Senyor Déu, us faig saber que parlo encès de zel contra els qui queden de les altres nacions i contra tot Edom, perquè s’han apropiat el meu país. Tenen el cor ple d’alegria i de menyspreu, mentre saquegen el país abandonat.