Ezequiel 36:31

Referències creuades

• Ezequiel 6:9 Els vostres supervivents es recordaran de mi entre les nacions on els hauran deportat: faré que es penedeixin els seus cors adúlters, que em van abandonar, i els seus ulls, que es van prostituir amb els ídols repugnants. Sentiran fàstic d’ells mateixos per les maldats que han comès, per totes les seves abominacions.
• Ezequiel 20:43 Allí, quan recordareu la vostra conducta passada i totes les accions amb què havíeu quedat impurs, sentireu fàstic de vosaltres mateixos, pensant en les maldats que havíeu comès.
• Nehemies 9:26-35 »Però, rebels contra tu, es revoltaren, i tant se’ls en donava de la teva Llei: van assassinar els teus profetes, que els conjuraven perquè es convertissin a tu. Així t’ultratjaren greument. Llavors els vas posar en mans dels seus adversaris, que els van oprimir. Amb tot, quan en la seva tribulació clamaven a tu, tu, d
• Lluc 18:13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.”
• Ezequiel 16:61-63 Llavors, pensant en el teu comportament, t’avergonyiràs, en veure que prenc les teves germanes grans i les més petites i te les dono per filles, encara que no m’hi obligui la meva aliança amb tu. Jo mateix restabliré amb tu la meva aliança i sabràs que jo soc el Senyor. Així, quan ho recordis, quedaràs avergonyida. En
• Job 42:6 Per això ara em retracto, penedit sobre la pols i la cendra.
• Isaïes 6:5 Jo vaig dir: —Ai de mi! Estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers!
• Esdres 9:6-15 vaig dir: »—Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no goso aixecar la mirada cap a tu. Les nostres culpes s’han multiplicat fins a cobrir-nos del tot, les nostres ofenses han crescut i arriben al cel. Des dels temps dels nostres pares fins avui no hem parat d’ofendre’t; i, per les nostres culpes, tant nosaltres c
• Zacaries 12:10-11 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill. Aquell dia la lamentació a Jerusalem serà tan gran com la que es fa per Adad-Rim
• Romans 6:21 Però quin fruit en trèieu, d’aquella vida? Ara us n’avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort.
• Jeremies 31:18-20 »He sentit com Efraïm es lamentava dient: “M’has castigat com un vedell indòmit i he après la lliçó. Però fes-me tornar a tu i tornaré, perquè tu ets el Senyor, el meu Déu. M’havia desviat, però ara me’n penedeixo; em dono cops al pit, ara que ho he comprès. Estic avergonyit i confós per les coses deshonroses que he co
• Daniel 9:4-20 »I vaig pregar al Senyor, el meu Déu, amb aquesta confessió: »—Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que mantens l’aliança i l’amor amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments! Hem pecat, hem comès el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. No vam escoltar els teus servents