Isaïes 6:5

Referències creuades

• Lluc 5:8-9 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: —Aparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador! Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor,
• Jaume 3:6-10 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern. Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins, però no hi ha home capaç de domar la llengua: és
• Jeremies 9:3-8 Guardeu-vos els uns dels altres, no us fieu dels vostres germans, que els germans van per fer travetes, i els companys són marxants de calúmnies. Tothom enganya el seu veí, no diuen la veritat; han avesat la llengua a dir mentides; de tant de fer mal, ni força tenen per a convertir-se. Pillatge i més pillatge, estafa i
• Jeremies 1:6 Jo vaig replicar: —Ah, Senyor, Déu meu! Soc massa jove. Com sabré parlar?
• Mateu 12:34-37 Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. L’home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del
• Èxode 6:30 Moisès va respondre al Senyor: —Jo no em sé expressar. ¿Com m’ha d’escoltar el faraó?
• Ezequiel 2:6-8 Però tu, fill d’home, no tinguis por d’ells ni temis les seves paraules. Et fan la contra i et fiblen, i has de seure damunt d’escorpins, però no tinguis por del que diguin ni t’espantis al seu davant: són un poble rebel. Comunica’ls les meves paraules tant si t’escolten com si no t’escolten: són uns rebels. En canvi,
• Isaïes 29:13 El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.
• Èxode 4:10 Moisès va dir al Senyor: —Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules.
• Apocalipsi 1:16-17 A la mà dreta hi tenia set estrelles, i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls. El seu rostre era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat. En veure’l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué: —No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer.
• Ezequiel 33:31 Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs.
• Èxode 6:12 Moisès respongué al Senyor: —Ni tan sols els israelites no m’han escoltat. ¿Com m’ha d’escoltar el faraó, a mi que no em sé expressar?