Gènesi 1:2
La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
— Gènesi 1:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Una altra traducció possible seria: Quan Déu va començar a crear el cel i la terra, la terra era caòtica i desolada. Compareu el final de la frase amb Jr 4,23. (Jr 4,23)
Es diu que l’Esperit de Déu participa en la creació al costat de la paraula divina. La tradició dels Pares de l’Església ha entès l’expressió en el sentit de l’acció fecundant de l’Esperit Sant amb què, juntament amb la paraula divina, Déu crea totes les coses. Ara bé, el terme esperit podria tenir aquí el sentit de ‘vent’. Llavors, entenent de Déu com una forma de superlatiu, tindríem el sentit de ‘vent huracanat’, és a dir, un vent molt fort que feia necessària l’acció ordenadora de Déu: crear és ordenar, distingir, separar.
Referències creuades
- Jeremies 4:23 He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum.
- Salms 104:30 Quan envies el teu esperit, reneix la creació, i renoves la faç de la terra.
- Isaïes 45:18 Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa i no l’ha creada caòtica sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
- Salms 33:6 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada.
- Job 26:7 Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res.
- Isaïes 40:12-14 Qui ha mesurat les aigües amb la mà? Qui ha amidat el cel amb el palmell? Qui ha encabit en una mesura tota la pols de la terra? Qui ha pesat amb les balances les muntanyes i els turons? Qui pot abastar l’esperit del Senyor? Qui podrà suggerir-li bons consells? De qui necessita parers per a saber si obra amb encert? Qu
- Job 26:14 Aquest és l’esbós de les seves obres, el feble ressò que nosaltres en percebem. Qui es farà càrrec de la seva omnipotència?