Job 26:7
Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res.
— Job 26:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 9,6+. Vegeu, però, un altre tipus de cosmologia en Jb 38,4.6, on la terra té fonaments, pilars i pedres angulars. (Jb 9,6; Jb 38,4.6)
Referències creuades
- Job 9:8 Ell, tot sol, desplega el cel i camina per les ones de la mar.
- Isaïes 40:22 És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar.
- Salms 104:2-5 t’embolcalla la llum com un mantell. Has estès el cel com una vela, damunt les aigües t’has bastit un palau. Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents. Tens els vents per missatgers, el foc i les flames et serveixen. Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles.
- Isaïes 42:5 Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren:
- Salms 24:2 Ell li ha posat els fonaments als mars profunds; les bases, a les aigües abismals.
- Gènesi 1:1-2 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
- Proverbis 8:23-27 Em va formar a l’inici del temps, des de l’origen, des del primer moment de la terra. Em va infantar quan els oceans no existien ni brollaven les fonts d’aigua viva. Abans que s’assentessin les muntanyes, abans dels turons, ja m’havia infantat, quan encara no havia fet l’amplària de la terra, el primer grapat de fang d
- Isaïes 40:26 Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap.