Gènesi 2:1
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols.
— Gènesi 2:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Els estols són tot el que es mou en el cel, la terra i el mar, és a dir, en tot l’univers. La paraula que en hebreu expressa estols o bé exèrcits passarà a formar part d’un títol diví, que generalment hem traduït per el Senyor «de l’univers» (vegeu, p. ex., 2Sa 6,18; Is 6,3.5; Sl 24,10; Gn 46,8). (2Sa 6,18; Is 6,3.5; Sl 24,10; Gn 46,8)
Referències creuades
- Èxode 31:17 Serà un signe perpetu entre jo i els israelites, ja que en sis dies jo, el Senyor, vaig fer el cel i la terra, i el setè dia vaig reposar i vaig recobrar l’alè.”
- Èxode 20:11 Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat.
- Salms 33:6 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada.
- Isaïes 45:18 Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa i no l’ha creada caòtica sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
- Gènesi 1:1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra.
- Isaïes 42:5 Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren:
- 2 Reis 19:15 i va pregar així davant d’ell: —Senyor, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: tu que has creat el cel i la terra, ets l’únic Déu de tots els regnes del món.
- Isaïes 45:12 Jo he fet la terra i he creat els homes que l’habiten. He desplegat el cel amb les meves pròpies mans i dono ordres a tot l’estol dels astres.
- Salms 146:6 que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou. Ell es manté fidel per sempre,
- Salms 33:9 A una paraula seva, tot començà; a una ordre d’ell, tot existí.
- Isaïes 40:26-28 Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap. Poble de Jacob, per què parleu així? Per què dieu, gent d’Israel, que el Senyor no veu la vostra sort, que el vostre Déu
- Salms 89:11-13 Esbocinares el cadàver de Rahab, el teu braç potent va dispersar els enemics. Teus són els cels, teva és la terra; has format el món i tot el que s’hi mou. Has creat el nord i el migdia; el Tabor i l’Hermon aclamen el teu nom.