Gènesi 2:20
L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat.
— Gènesi 2:20, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El fet de donar un nom implica una sobirania. Conèixer una cosa o un animal pel seu nom, segons es creia, comportava tenir poder sobre ell.
Lit.: però per a ell mateix (l’home) no va trobar. En aquest verset i en Gn 3,17.21, una part de la tradició jueva ha interpretat Adam en comptes de « home»; també l’antiga versió grega (des del v. 16) i la llatina (des del v. 19) tradueixen així el text hebreu. Ara bé, aquí seguim una altra part de la tradició jueva, que refereix aquests tres textos a l’ home i no a Adam. Aquesta és també l’opinió d’autors recents. Vegeu v. 7 nota z. (Gn 3,17.21; v. 16; v. 19; v. 7)
Referències creuades
- Gènesi 2:18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»