Gènesi 2:21
Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat.
— Gènesi 2:21, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Gènesi 15:12 Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat.
- Job 4:13 entre fantasies de visions nocturnes, quan el pes de la son cau sobre els homes.
- Daniel 8:18 »Tan bon punt em va parlar, vaig quedar desmaiat de cara a terra. Ell em tocà i em va fer posar dret al mateix lloc on era.
- Job 33:15 Parla en somnis i visions quan el pes del son cau sobre els homes, mentre dormen al seu llit.
- 1 Samuel 26:12 Llavors David va agafar la llança i el càntir d’aigua que Saül tenia vora el capçal, i se’n van anar. Ningú no ho va veure ni se’n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d’ells un son profund.
- Proverbis 19:15 La peresa provoca abaltiment, el gandul passarà gana.