Gènesi 30:22
Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda.
— Gènesi 30:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Gènesi 29:31 Quan el Senyor veié que Lia no era estimada, la va fer fecunda, mentre que Raquel era estèril.
- Salms 113:9 La qui vivia estèril a casa, la fa mare feliç amb els fills. Al·leluia!
- 1 Samuel 1:19-20 L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor
- Gènesi 8:1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar.
- Salms 127:3 L’herència del Senyor són els fills, els descendents són la millor recompensa;
- Gènesi 21:1-2 El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat.
- Gènesi 25:21 Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada,
- Salms 105:42 Perquè recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent;
- Gènesi 30:2 Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué: —Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills.