1 Samuel 1:19
L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella.
— 1 Samuel 1:19, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Gènesi 21:1 El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès.
- Gènesi 30:22 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda.
- 1 Samuel 1:11 i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
- Gènesi 4:1 L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia: —He procreat un noi, gràcies al Senyor.
- Salms 119:147 Encara no és de dia ja vinc a implorar-te, confio en les teves paraules.
- Salms 25:7 No et recordis de les meves faltes ni dels pecats que he comès de jove; recorda’t de mi pel teu amor, per la teva bondat, Senyor.
- Salms 55:17 Jo adreço a Déu la meva súplica, i ell, el Senyor, em salvarà.
- Gènesi 8:1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar.
- 1 Samuel 9:26 L’endemà es desvetllaren a trenc d’alba. Samuel anà a cridar Saül al terrat dient-li: —Lleva’t, que em vull acomiadar de tu. Saül es va llevar, i ell i Samuel sortiren junts.
- Marc 1:35 De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant.
- Lluc 23:42 I deia: —Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
- Salms 136:23 Es recordà de nosaltres quan ens humiliaven. Perdura eternament el seu amor.