Gènesi 35:19
Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
— Gènesi 35:19, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 48,7; Mi 5,1 nota v. Però vegeu 1Sa 10,2; Jr 31,15. (Gn 48,7; Mi 5,1; 1Sa 10,2; Jr 31,15)
Referències creuades
- Miquees 5:2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel.
- Gènesi 48:7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
- Rut 1:2 L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà.
- Mateu 2:6 » I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.
- Rut 4:11 Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre: —En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem.
- Mateu 2:1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem,
- Josuè 19:15 Amb Catat, Nahalol, Ximon, Iralà i Betlèhem feien dotze ciutats amb els pobles del voltant.
- Miquees 6:2 Escolteu, doncs, muntanyes, l’acusació del Senyor; escolteu-la, vosaltres, fonaments incommovibles de la terra! El Senyor acusa el seu poble, discuteix amb Israel:
- Mateu 2:16-18 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel q