Gènesi 49:22
»Josep és un plançó fruitós, un plançó fruitós vora una font; els seus brots s’enfilen paret amunt.
— Gènesi 49:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 30,24; Dt 33,13-17; Js 13,29-31; 16-17; Jt 5,14. (Gn 30,24; Dt 33,13-17; Js 13,29-31; Jt 5,14)
Text hebreu incert i fosc. Els brots suggereixen el creixement de les tribus d’Efraïm i de Manassès, els dos fills de Josep.
Referències creuades
- Gènesi 41:52 Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient: —Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.
- Salms 128:3 La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la taula.
- Salms 1:1-3 Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s’asseu en companyia dels descreguts; estima de cor la Llei del Senyor, medita la seva Llei de nit i de dia. Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: dona fruit quan n’és el temps, i mai no es marceix el seu fullatge; duu a b
- Gènesi 30:22-24 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia: —Déu m’ha tret el deshonor. I li va posar Josep, dient: —Que el Senyor m’afegeixi un altre fill!
- Josuè 16:1-10 El territori assignat per sorts als descendents de Josep començava, en el Jordà, a l’altura de Jericó, a l’est de les aigües de Jericó. Des de Jericó, travessava el desert i pujava cap a la muntanya de Betel. Des d’allà, en direcció a Luz, passava per Atarot, on viuen els arquites. Després baixava per la banda de ponen
- Josuè 17:14-17 Els descendents de Josep van reclamar a Josuè: —Per què ens has donat per herència una sola part del país, a nosaltres que el Senyor ha beneït i ha fet un poble tan nombrós? Josuè respongué: —Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d’Efraïm, pugeu als boscos i conreeu per a vosaltres una part dels territoris dels
- Gènesi 46:27 Amb els dos fills de Josep que li van néixer a Egipte, el total de membres de la família de Jacob que van entrar a Egipte era de setanta-cinc persones.
- Salms 128:1 Càntic de pelegrinatge. Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins.
- Ezequiel 19:11 Tenia sarments vigorosos, bons per a ceptres reials; el seu cimall s’elevava a frec dels núvols; era imposant la seva alçària i l’abundor dels seus sarments.
- Deuteronomi 33:13-17 Per a la tribu de Josep, digué: —Que el Senyor beneeixi el seu país amb els dons de la rosada del cel i de les aigües abismals de sota la terra; amb els dons de les collites de l’any i de la fruita que cada mes madura; amb les primícies dels cims primordials i els dons de les collades eternes; amb els dons de la terra
- Gènesi 48:16 l’àngel que m’ha alliberat de tot mal, beneeixi aquests nois. Que en ells es perpetuï el meu nom i el dels meus pares Abraham i Isaac. Que es multipliquin a desdir arreu del país.
- Gènesi 48:5 »I ara prenc com a fills meus els dos fills que t’han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó.