Isaïes 14:13

Referències creuades

• Daniel 8:10-12 Va créixer fins als estols celestials, fins a les estrelles, en va fer caure a terra una part i els va trepitjar. Desafià fins i tot el mateix cap dels estols celestials; suprimí el sacrifici perpetu i soscavà els fonaments del seu santuari. Perversament feren acampar un exèrcit on abans s’oferia el sacrifici perpetu.
• Ezequiel 28:2 —Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu: »La teva supèrbia t’ha fet dir: ‘Soc un déu, visc en una seu divina en el cor mateix dels mars.’ Tu, que ets un home i no pas un déu, tens pretensions divines.
• Ezequiel 28:12-16 —Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Eres un model de perfecció, ple de seny i de bellesa acabada; habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, i pedres precioses de tota mena ornaven el teu mantell: robí, topazi i diamant, crisòlit, ònix i jaspi, safir, turquesa i ber
• Ezequiel 29:3 Digues: “Això us fa saber el Senyor Déu: »Aquí em tens contra tu, faraó, rei d’Egipte, gran cocodril ajaçat als braços del Nil. Tu dius: ‘El Nil és meu, jo m’he creat a mi mateix.’
• 2 Tessalonicencs 2:4 el qui s’oposa i s’enfronta a tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure’s al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix.
• Daniel 5:22-23 I tu, Baltasar, fill seu, coneixies tot això, però no has estat humil, i t’has alçat contra el Senyor del cel, t’has fet portar els vasos del seu temple per beure-hi tu, els teus magnats, les teves dones i les teves concubines, tot lloant els déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veue
• Isaïes 2:2 En els darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran,
• Sofonies 2:15 Així acabarà la ciutat altiva que vivia confiada i pensava dintre seu: Soc jo sola i ningú més. Com s’ha convertit en solitud, en refugi de les bèsties! Tothom qui hi passi se’n riurà, alçarà la mà amb aires de mofa.
• Salms 48:2 És gran el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, a la seva santa muntanya,
• Ezequiel 27:3 Digues a la ciutat plantada sobre els camins de la mar, que mercadeja amb tants pobles que viuen lluny, a les illes: “Això t’anuncia el Senyor Déu: »Tu, ciutat de Tir, et gloriaves de la teva bellesa perfecta.
• Isaïes 47:7-10 Deies: “Soc eterna, dominaré el món per sempre més.” No sospitaves què havia de passar, no recelaves de la fi que t’esperava. Doncs ara escolta, disbauxada, tu que seus refiada en el teu tron i penses dintre teu: “Fora de mi no hi ha ningú. No quedaré viuda ni perdré mai els fills.” Doncs bé, totes dues desgràcies et c
• Mateu 11:23 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria.