Què diu la Bíblia sobre tenint talents diferents?

1. 1 Corintis 12:20

   Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol.

2. 1 Corintis 12:28

   En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües.

3. Ezequiel 28:1-26

   El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu: »La teva supèrbia t’ha fet dir: ‘Soc un déu, visc en una seu divina en el cor mateix dels mars.’ Tu, que ets un home i no pas un déu, tens pretensions divines. Ets més savi que Daniel, cap secret no t’és desconegut. Amb habilitat i enginy t’has creat una fortuna, has atresorat l’or i la plata. Per la teva gran destresa en el comerç has acumulat riqueses, i el teu cor se n’ha sentit orgullós. Doncs bé, això et fa saber el Senyor Déu: Ja que tens pretensions divines, faré ven

4. 1 Corintis 4:14-16

   No us escric tot això per avergonyir-vos; més aviat us vull instruir com a fills meus estimats. De fet, encara que tinguéssiu deu mil guies en Crist, no teniu molts pares, perquè soc jo qui, en anunciar-vos l’evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist. Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus.

5. Lluc 22:24-26

   Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué: —Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix.

6. Lluc 19:1-48

   Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans, i era ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: —Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven i deien: —Ha anat a allotjar-se a casa d’un peca

7. Mateu 15:1-39

   Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir: —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? Ell els respongué: —I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així

8. Daniel 12:9-10

   »Ell em va respondre: »—Ves-te’n, Daniel, perquè tot això serà un secret guardat i segellat fins als temps darrers. Molts seran rentats, blanquejats i purificats al gresol, però els malvats persistiran en la seva maldat; ningú d’ells no ho comprendrà, però els assenyats sí que ho entendran.

9. Ezequiel 34:23

   »Jo els donaré un pastor que les pasturi: el meu servent David. Ell les pasturarà, serà el seu pastor.

10. Isaïes 14:13

    Tu pensaves: “Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, i m’asseuré a la muntanya on es reuneix la cort divina, a tocar del cel.

11. Isaïes 14:12

    »Com has caigut del cel, estel brillant del matí! Ara has de jeure a terra, tu que dominaves les nacions.

12. Isaïes 2:1-22

    Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d’Amós. En els darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les

13. Job 38:7

    mentre els estels del matí cantaven i cridava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu?

14. Nombres 16:1-50

    Corè, fill d’Ishar, del clan de Quehat, de la tribu de Leví, va prendre amb ell Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn, per tal de rebel·lar-se contra Moisès. S’hi van afegir dos-cents cinquanta israelites més, dels principals de la comunitat, delegats de l’assemblea del poble, tots ells homes de prestigi. Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir: —Ja n’hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d’ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor? En sentir això, Moisès e

15. Nombres 12:1-16

    Maria i Aaron criticaven Moisès perquè s’havia casat amb una dona del país de Cuix. Deien: —¿És que el Senyor ha parlat tan sols amb Moisès? ¿No ens ha parlat també a nosaltres? El Senyor ho va sentir. De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra. Tot seguit, el Senyor va dir a Moisès, Aaron i Maria: —Sortiu tots tres cap a la tenda del trobament. I ells van anar-hi. Llavors el Senyor va baixar en la columna de núvol, s’aturà a l’entrada de la tenda i cridà Aaron i Maria. Ells es van acostar i el Senyor els va dir: —Escolteu les meves paraules: »Quan hi ha entre vosaltres un profeta, j

16. Èxode 25:17-21

    »Fes-li una coberta del perdó d’or pur, de cinc pams de llargada per tres d’amplada. Fes també dos querubins cisellats en or i posa’n un a cada extrem de la coberta del perdó. Fes que cada querubí miri des d’un extrem de la coberta del perdó. Feu-los als dos extrems. Els querubins estaran l’un enfront de l’altre, amb les cares mirant a la coberta del perdó, i la protegiran amb les dues ales esteses. Col·loca després la coberta del perdó damunt de l’arca, i dintre l’arca posa-hi el document de l’aliança que jo et donaré.

17. Èxode 18:13-27

    L’endemà, Moisès es va asseure per fer de jutge del poble. Davant d’ell hi havia gent des del matí fins al vespre. El sogre de Moisès va veure tot el que feia amb el poble i li digué: —Com és que fas això amb el poble? Per què t’asseus tot sol a judicar fent així que la gent s’hagi d’esperar des del matí fins al vespre? Moisès li va respondre: —El poble ve a trobar-me per consultar Déu. Quan tenen un plet venen aquí, perquè jo sentenciï entre ells i els faci conèixer els decrets de Déu i les seves lleis. El seu sogre li va replicar: —No està bé, això que fas. Acabareu tots esgotats, tu i el po

18. Apocalipsi 19:16

    Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»

19. Apocalipsi 13:8

    Tots els habitants de la terra l’adoraran, tots els qui, des de la creació del món, no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida de l’Anyell degollat.

20. Apocalipsi 12:7-13

    Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac. El drac també lluitava juntament amb els seus àngels, però no va poder guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel. El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell. Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava: —Ara és l’hora de la salvació, la força i el regnat del nostre Déu, l’hora del poder del seu Messies, perquè l’acusador dels nostres germans, el qui els acusava ni

21. Apocalipsi 12:4

    i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués.

22. Apocalipsi 12:1-17

    Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part. També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles am

23. Apocalipsi 3:21

    »Al qui surti vencedor, li concediré d’asseure’s amb mi en el meu tron, tal com jo, que he vençut, m’he assegut amb el meu Pare en el seu tron.

24. Apocalipsi 3:1-5

    »A l’àngel de l’església que hi ha a Sardes, escriu-li: »“Això diu el qui té els set esperits de Déu i les set estrelles: »Conec les teves obres. Sé que el teu nom significa que vius; de fet, però, ets mort. Estigues en vetlla i enforteix tot allò que és a punt de morir. Les teves obres no les he trobades perfectes als ulls del meu Déu. Recorda, doncs, el que vas escoltar i acceptar. Fes-ne cas i converteix-te. Si no vetlles, vindré com un lladre, i no sabràs pas a quina hora et cauré al damunt. »Però hi ha dintre teu, a Sardes, unes poques persones que no s’han tacat els vestits. Aquestes m’a

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics