Isaïes 17:13
És un bramul de nacions semblant al bramul de les aigües abismals. Però el Senyor amenaça els pobles, i fugen de lluny estant, com la palla a les muntanyes quan l’encalça el vent, com la llavor de card que la tempesta s’emporta.
— Isaïes 17:13, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La invasió assíria es descriu en termes mítics: el caos de les aigües primordials, que el Senyor va vèncer al començament. Vegeu 51,9-10; Sl 46,4; Is 65,8; Is 104,6-9; Jb 38,8-11. (Vegeu 51,9-10; Sl 46,4; Is 65,8; Is 104,6-9; Jb 38,8-11)
Is 40,24. (Is 40,24)
Referències creuades
- Salms 9:5 Assegut al tribunal, jutge justíssim, has defensat la meva causa.
- Isaïes 41:15-16 Faré de tu un trill tallant, nou, armat amb dents: trillaràs les muntanyes i les trinxaràs, els tossals es tornaran palla fina. Els ventaràs, i se’ls endurà la marinada, la terbolina els dispersarà. I tu t’alegraràs de l’obra del Senyor, et gloriaràs del Sant d’Israel.»
- Salms 1:4 No serà aquesta la sort dels injustos: seran com la palla escampada pel vent.
- Job 21:18 ¿És potser com la palla davant el vent o com el boll a cavall de l’huracà?
- Isaïes 29:5 Els estrangers seran com grans de pols, t’inundaran els tirans com un núvol de pallús. Però tot d’una, d’improvís,
- Marc 4:39-41 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. Jesús els digué: —Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
- Isaïes 10:33-34 El Senyor, Déu de l’univers, destrossa el brancatge. Els arbres més grossos cauen tallats, els més alterosos són abatuts. La destral arrasarà l’espessor del bosc; els arbres immensos del Líban es desplomaran.
- Isaïes 27:1 Aquell dia, el Senyor, amb la seva espasa dura, gran i forta, actuarà contra Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matarà aquest Drac de la mar.
- Isaïes 31:8-9 Els assiris cauran sota els cops d’una espasa que no és d’homes; una espasa que els devorarà. Els assiris fugiran, i els seus millors guerrers seran sotmesos a treballs forçats. De pànic, desertarà el rei, la seva roca, i els alts oficials, acovardits, abandonaran l’estendard. Ho diu el Senyor, que té un foc a Sió, una
- Daniel 2:35 En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense deixar-ne ni rastre. Però la pedra que havia topat amb l’estàtua es va tornar una gran muntanya que omplí tota la terra.
- Osees 13:3 Per això seran com la boira del matí, com la rosada que aviat desapareix, com la palla escampada pel vent, com el fum que surt pel forat.
- Isaïes 25:4-5 perquè has estat el refugi dels febles, el refugi dels pobres en l’infortuni, l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. La fúria dels tirans és com l’embat de la tempesta contra una muralla, com l’ardor del sol contra una terra eixarreïda. Però tu ofegues l’avalot dels estrangers, com l’ombra d’un núvol ofe