Marc 4:39
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
— Marc 4:39, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: al mar. Igualment en el v. 41. (v. 41)
Mc 1,25. El relat presenta Jesús actuant davant el temporal com si es tractés d’un * esperit maligne . El mar representa les forces contràries a Déu, i tan sols Déu és capaç de dominar-lo (Sl 89,10; Mc 93,3-4; Mc 107,23-32). (Mc 1,25; Sl 89,10; Mc 93,3-4; Mc 107,23-32)
Mc 6,51. (Mc 6,51)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (4,35-41):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Salms 107:29 mudà el temporal en bonança, s’apaivagaren les onades de la mar,
- Salms 89:9 Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers? Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat.
- Salms 29:10 El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials, hi seu el Senyor, rei per sempre.
- Salms 65:7 Amb la teva força plantes les muntanyes, cenyit de poder;
- Jeremies 5:22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà.
- Proverbis 8:29 quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra.
- Job 38:11 dient-li: «Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!»
- Èxode 14:28-29 Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l’exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home. En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
- Èxode 14:22 i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
- Salms 148:8 llamps i pedra, neu i boira, huracans, que compliu la seva paraula,
- Salms 104:7-9 Les vas amenaçar i fugiren a l’instant, esverades de sentir el retruny del teu tro; pujaren les muntanyes, baixaren per les valls, fins al lloc que els havies assignat; els fixares un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra.
- Salms 93:3-4 Les fonts abismals, Senyor, les fonts abismals fan sentir el seu bramul, les fonts abismals fan sentir la remor. Més fort que el bramul dels oceans, més potent que les onades del mar, és potent a les altures el Senyor.