Isaïes 30:13
aquesta falta serà per a vosaltres com l’esquerda que baixa en un pany de muralla: es va obrint, i tot d’una el mur s’esfondra.
— Isaïes 30:13, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Isaïes 29:5 Els estrangers seran com grans de pols, t’inundaran els tirans com un núvol de pallús. Però tot d’una, d’improvís,
- Ezequiel 13:10-15 »Cert, ells han esgarriat el meu poble, dient-li que tot va bé, quan res no va bé. El poble és com una paret que han aixecat i que els seus profetes arrebossen. Digues, doncs, als qui l’arrebossen que la paret caurà; perquè vindran una pluja torrencial i una pedregada, es girarà un vent de tempesta, i veureu la paret e
- 1 Reis 20:30 Els supervivents van fugir a la ciutat d’Afec, però la muralla es va desplomar damunt els vint-i-set mil supervivents. Benadad, que també havia fugit i s’havia refugiat a la ciutat, s’amagava a la cambra més secreta.
- Salms 62:3 Només ell és la roca que em salva, el meu castell de refugi: mai no cauré.
- Proverbis 29:1 L’home que va a la seva ni que el reprenguin serà esclafat en un instant, sense remei.
- 1 Tessalonicencs 5:1-3 Germans, no cal que us escriguem sobre els temps i els moments de la vinguda del Senyor: vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà igual que un lladre en plena nit. Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la don
- Mateu 7:27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
- Lluc 6:49 Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d’aquella casa fou completa.
- Job 36:18 No et deixis vèncer per la ràbia, ni vagis darrere un fort suborn:
- Salms 73:19-20 Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.