Isaïes 37:36

Referències creuades

• 2 Reis 19:35 Aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
• Isaïes 10:12 Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
• Isaïes 31:8 Els assiris cauran sota els cops d’una espasa que no és d’homes; una espasa que els devorarà. Els assiris fugiran, i els seus millors guerrers seran sotmesos a treballs forçats.
• 1 Tessalonicencs 5:2-3 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà igual que un lladre en plena nit. Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar.
• Isaïes 10:33-34 El Senyor, Déu de l’univers, destrossa el brancatge. Els arbres més grossos cauen tallats, els més alterosos són abatuts. La destral arrasarà l’espessor del bosc; els arbres immensos del Líban es desplomaran.
• 2 Samuel 24:16 Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble: —Prou! Atura la mà! L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu.
• Isaïes 33:10-12 «Doncs ara m’alçaré —diu el Senyor—, ara m’aixecaré, ara seré enaltit. Concebreu palla i infantareu rostoll; el vostre propi buf atiarà el foc que us consumirà. I els altres pobles seran calcinats com s’abranda l’argelaga que han tallat.
• Fets 12:23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.
• Salms 35:5-6 Que siguin com la palla a mercè del vent i que els encalci l’àngel del Senyor. Que trobin fosc i relliscós el camí i que l’àngel del Senyor els persegueixi.
• Salms 76:5-7 Ets poderós i esplèndid enmig de les muntanyes curulles de botí: els guerrers ardits han estat espoliats, dormen el son de la mort, han abaixat les mans els millors combatents. La teva amenaça, Déu de Jacob, ha deixat immòbils carros i cavalls.
• 1 Cròniques 21:16 David va alçar els ulls i veié que l’àngel del Senyor, dret entre cel i terra, apuntava contra Jerusalem amb l’espasa desembeinada a la mà. Llavors David i els ancians, vestits amb roba de sac en senyal de dol, es prosternaren amb el front a terra.
• Job 24:24 Es redrecen un moment però aviat no hi són: es dobleguen com la flor que es marceix, quedaran segats com una espiga.