2 Reis 19:35
Aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
— 2 Reis 19:35, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu vv. 7.9; 2Cr 32,21; Sir 48,21. Trobem tres explicacions de la retirada de l’exèrcit assiri. Abans (v. 9) s’ha dit que va ser per la notícia de l’atac del faraó Tirhacà. Aquí s’atribueix a la gran matança d’un * àngel exterminador, potser en forma de pesta (vegeu 2Sa 24,15-16). Però també és possible que, com Menahem (2Re 15,19-20) , Ezequies salvés Jerusalem al preu d’un copiós rescat (2Re 18,14-16). És comprensible que la memòria històrica d’Israel, sense amagar aquest últim fet, hagués preferit de retenir i proclamar sobretot el segon: davant una amenaça aparentment inevitable, Jerusalem, malgrat tot, es va salvar. Tanmateix, aquest fet va contribuir a la llarga a crear una falsa seguretat, com si Jerusalem fos inviolable encara que els de Judà fossin infidels. (vv. 7.9; 2Cr 32,21; Sir 48,21; v. 9; 2Sa 24,15-16; 2Re 15,19-20; 2Re 18,14-16)
Referències creuades
- 2 Cròniques 32:21-22 Llavors el Senyor envià un àngel que va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials del campament del rei d’Assíria. Aquest se’n tornà avergonyit al seu país, i, quan va entrar al temple del seu déu, allí mateix alguns dels seus propis fills el van assassinar. Així el Senyor salvà Ezequies i la població de Jeru
- 2 Samuel 24:16 Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble: —Prou! Atura la mà! L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu.
- Èxode 12:29-30 A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixeca
- Isaïes 37:36 Llavors va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
- 1 Tessalonicencs 5:2-3 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà igual que un lladre en plena nit. Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar.
- Salms 76:5-7 Ets poderós i esplèndid enmig de les muntanyes curulles de botí: els guerrers ardits han estat espoliats, dormen el son de la mort, han abaixat les mans els millors combatents. La teva amenaça, Déu de Jacob, ha deixat immòbils carros i cavalls.
- Fets 12:23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.
- Osees 1:7 »Però em compadiré dels de Judà. Jo, el Senyor, el seu Déu, els salvaré, i no necessitaré ni arc ni espasa, ni combats ni cavalls ni cavallers.
- Daniel 5:30 Aquella mateixa nit, Baltasar, rei dels caldeus, moria assassinat,
- Isaïes 10:33 El Senyor, Déu de l’univers, destrossa el brancatge. Els arbres més grossos cauen tallats, els més alterosos són abatuts.
- Salms 35:5-6 Que siguin com la palla a mercè del vent i que els encalci l’àngel del Senyor. Que trobin fosc i relliscós el camí i que l’àngel del Senyor els persegueixi.
- Isaïes 30:30-33 El Senyor farà sentir la seva veu majestuosa, i mostrarà com descarrega el seu braç amb tota la violència i amb flames devoradores, amb un temporal d’aigua i una gran pedregada. Quan sentiran el crit del Senyor, els assiris s’esborronaran. Ell els escometrà a bastonades, i cada vegada que els colpegi l’acompanyaran tam