Isaïes 40:6
Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps:
— Isaïes 40:6, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 37,2+. (Sl 37,2)
Referències creuades
- 1 Pere 1:24-25 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau, però la paraula del Senyor dura per sempre. I aquesta paraula és l’evangeli que us ha estat anunciat.
- Salms 103:15-16 La vida de l’home dura com l’herba, floreix com la flor dels camps: desapareix quan hi passa la ventada i ni es coneix el lloc on era.
- Jaume 1:10-11 i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats. Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.
- Salms 102:11 quan veig la fúria i l’enuig amb què m’has alçat i rebatut.
- Job 14:2 S’obre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s’atura.
- Isaïes 58:1 «Crida ben fort, no t’estiguis de cridar. Fes sentir com un corn la teva veu. Recorda al meu poble la seva infidelitat, al casal de Jacob els seus pecats.
- Salms 90:5-6 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca.
- Salms 92:7 Els ignorants els desconeixen, els insensats no arriben a comprendre’ls.
- Isaïes 37:27 Els seus habitants, impotents, esglaiats i confosos, són com l’herba dels camps, com plantes tendres o com l’herbei dels terrats que el vent del desert abrusa.
- Isaïes 61:1-2 L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a curar els cors abatuts, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor, el dia que el nostre Déu farà justícia, a consolar tots els qui
- Jeremies 31:6 Vindrà un dia que, a la muntanya d’Efraïm, els sentinelles cridaran: “Anem, pugem a Sió, a trobar el Senyor, el nostre Déu.”
- Jeremies 2:2 —Ves, proclama per tot Jerusalem: “Això diu el Senyor: Recordo l’amor que em tenies de jove, com m’estimaves al temps de les noces. Em seguies pel desert, per terres que ningú no sembra.