Isaïes 41:2
»Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dona tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada.
— Isaïes 41:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El personatge que ve de l’orient és Cir (Is 44,28+). La justícia de Déu crida Cir perquè el segueixi, és a dir, sigui el seu instrument. (Is 44,28)
Is 45,1-5. (Is 45,1-5)
Referències creuades
- Isaïes 45:1 Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, a qui ha donat la mà, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d’ell les portes de les ciutats, les portes que no es tancaran:
- 2 Samuel 22:43 els desfaig com la pols de la terra, els trepitjo com el fang dels carrers.
- Isaïes 41:25 »Del nord he suscitat algú que ja ve. Des de llevant ell invoca el meu nom: trepitjarà els governants com el fang, com el terrisser trepitja l’argila.
- Isaïes 46:11 Crido d’orient un ocell de presa, de terres llunyanes un home que complirà el meu designi. Ho he dit i ho faré, ho tinc decidit i ho duré a terme.
- Esdres 1:2 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà.
- Isaïes 40:24 a penes els planten, a penes els sembren, a penes rebroten les soques tallades, que ell hi bufa al damunt i s’assequen, i la terbolina se’ls emporta com la palla.
- 2 Cròniques 36:23 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Déu, sigui amb ells!»
- Isaïes 45:13 He suscitat amb benvolença aquell home i li aplano tots els camins. Ell reconstruirà la meva ciutat, i deixarà lliures els deportats del meu poble sense que paguin cap preu ni presentin cap obsequi. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»
- Hebreus 11:8-10 Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al lloc que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava. Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonam
- Gènesi 17:1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.
- Gènesi 11:31 Tèrah va prendre el seu fill Abram, el seu net Lot i la seva nora Sarai, muller d’Abram, i des d’Ur de Caldea s’encaminà amb ells cap al país de Canaan. Però, arribats a Haran, s’hi quedaren a viure.
- Gènesi 12:1-3 El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país