Isaïes 49:18

Referències creuades

• Isaïes 54:1-3 Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril, que no havies infantat. Esclata en crits de goig i celebra-ho, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit, diu el Senyor. Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis. Allarga les cordes i reforça les
• Isaïes 61:10 Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de salvació, m’ha cobert amb un mantell de justícia, com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells.
• Isaïes 66:12-13 Perquè això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella la pau com un riu, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Vosaltres en xuclareu les delícies; sereu portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats.
• Isaïes 54:9 »Faré com en els dies de Noè, quan vaig jurar que el diluvi no inundaria més la terra. Ara et juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més.
• Isaïes 66:20 Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l’acceptaré com accepto l’ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats.
• Isaïes 49:12 Mireu com arriben de lluny! Uns venen del nord i de ponent; altres, de les fronteres d’Etiòpia.»
• Isaïes 43:5-6 No tinguis por, que jo soc amb tu! Faré venir d’orient els teus fills, els aplegaré també d’occident. Diré al nord: “Dona-me’ls”, i al sud: “No els retinguis, fes-me venir de lluny fills i filles; fes-me venir dels extrems de la terra
• Isaïes 54:7 Et vaig abandonar sols per un moment, i ara et torno a prendre amb un amor immens.
• Jeremies 2:32 ¿Heu vist mai que una noia oblidés les seves joies, o la núvia el vestit de noces? Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi des de fa temps i més temps.
• Isaïes 45:23 Ho juro per mi mateix i és veritat el que diuen els meus llavis, és una paraula irrevocable: Davant meu s’agenollarà tothom, per mi jurarà tota llengua.
• Gènesi 13:14 El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell: —Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident.
• Hebreus 6:13-18 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament