1 Escolteu els qui viviu lluny, a les illes! Estigueu atents, pobles llunyans! Abans de néixer, el Senyor em va cridar, va pronunciar el meu nom quan era a les entranyes de la mare.
2 Ha fet dels meus llavis una espasa tallant, m’amaga a l’ombra de la seva mà. M’ha convertit en una fletxa aguda, ben guardada en el seu buirac.
3 M’ha dit: «Ets el meu servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»
4 Jo pensava: «M’he cansat en va, he consumit per no res les meves forces.» Però el Senyor té a les mans la meva causa, el meu Déu m’ha guardat la recompensa.
5 Ara ha parlat el Senyor, ell que m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent, perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob i aplegués Israel al seu voltant. Als ulls del Senyor jo soc preciós; el meu Déu és la meva força.
6 M’ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel. Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d’un cap a l’altre de la terra.»
Retorn dels deportats
7 Això diu el Senyor, el Redemptor i Sant d’Israel, al menyspreat, a l’avorrit de les nacions, al servent dels opressors: «Els reis, en veure’t, s’aixecaran, els governants es prosternaran davant teu per respecte al Senyor, que és fidel, al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»
8 Això diu el Senyor: «T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació. T’he reservat i et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a repartir les heretats devastades,
9 a dir als empresonats: “Veniu a fora”, i als qui viuen a la fosca: “Sortiu a la llum.” Pasturaran per tots els camins i trobaran pastures en tots els rasos;
10 no passaran fam ni set, no els farà mal el sol ni la xardor, perquè els guiarà el qui se’n compadeix i els conduirà a les fonts d’aigua.
11 Convertiré les muntanyes en camins, quedaran anivellades les meves rutes.
12 Mireu com arriben de lluny! Uns venen del nord i de ponent; altres, de les fronteres d’Etiòpia.»
13 Cel, clama amb entusiasme; celebra-ho, terra; muntanyes, esclateu en crits de goig, perquè el Senyor consola el seu poble i es compadeix dels afligits.
El Senyor, una mare per al poble
14 Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.»
15 El Senyor li respon: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria.
16 Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs.
17 »Els qui ara et construeixen s’afanyen més que els teus destructors; ja són lluny els qui et devastaven.
18 Alça els ulls i mira al teu voltant: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu. Jo, el Senyor, ho afirmo, tan cert com visc: Ells seran l’ornament dels teus vestits, i tu te’n guarniràs com una núvia.
19 Eres tota ruïna i desolació, un país devastat, però ara ja ets massa estreta per a encabir tots els teus habitants; ja s’han allunyat els qui t’havien destruït.
20 Aviat sentiràs el que et diuen els fills que donaves per perduts: “No hi cabem! Fes-nos lloc, que puguem habitar-hi.”
21 Tu pensaràs dintre teu: “Qui m’ha infantat tots aquests fills? Si jo no en tenia, estèril com era, i vivia deportada, lluny del país! Aquests, doncs, qui els ha pujat? Si jo havia quedat sense ningú! D’on han sortit tots aquests?”»
22 Això diu el Senyor Déu: «Amb la mà faré senyal a les nacions, aixecaré el meu estendard als ulls dels pobles, i portaran en braços els teus fills, i les teves filles a l’espatlla.
23 Tindràs reis per mainaders, les princeses et faran de dides. Es prosternaran al teu davant i lleparan la pols dels teus peus. Llavors sabràs que jo soc el Senyor i que no queden decebuts els qui confien en mi.
24 Qui pot prendre el botí a un bon guerrer? Quin captiu pot escapar-se d’un home fort?
25 Doncs això et diu el Senyor: Al bon guerrer li prendran el captiu, l’home fort perdrà el seu botí. Jo mateix et defensaré contra els teus adversaris i salvaré els teus fills.
26 Forçaré els teus opressors a devorar-se entre ells i a embriagar-se de la seva pròpia sang com qui s’embriaga de vi novell. Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, soc el teu salvador, sabran que t’allibera el Poderós de Jacob.»