Isaïes 5:4
Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre?
— Isaïes 5:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Mateu 23:37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut.
- Miquees 6:3-4 «Poble meu, què t’he fet, en què t’he afligit? Respon-me! Jo et vaig fer pujar del país d’Egipte, et vaig rescatar de la terra on eres esclau i vaig enviar al teu davant Moisès, Aaron i Maria.
- Fets 7:51-60 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat. Vosaltres vau rebre la Llei
- Jeremies 2:5 Això diu el Senyor: «Quina culpa van trobar en mi els vostres pares perquè s’allunyessin del meu costat? Se n’anaren darrere d’ídols que no són res, i ells també es van tornar no res.
- Ezequiel 24:13 »La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te’n, però tu no te n’has purificat. Doncs bé, no en quedaràs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu.
- Jeremies 6:29-30 Bufa la manxa, el foc consumeix el plom; però, ni que ho vulguis refinar del tot, no elimines les escòries. En diran plata de rebuig, perquè el Senyor els ha rebutjat.»
- Isaïes 1:5 On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafrat el cap i extenuat el cor.
- Jeremies 2:30-31 Què n’he tret, de castigar la vostra gent, si no accepten la correcció? La vostra espasa elimina els profetes com un lleó que destrossa. »Vosaltres, gent que m’escolteu, fixeu-vos en la paraula del Senyor. ¿És que per a Israel vaig ser una mena de desert, una terra tenebrosa? Per què el meu poble diu que vol anar a la
- 2 Cròniques 36:14-16 També tots els caps dels sacerdots i del poble multiplicaven les seves infidelitats, imitant les pràctiques abominables dels altres pobles, i profanaven així el temple del Senyor que ell s’havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no vol