Isaïes 51:15
Jo soc el Senyor, el teu Déu. Quan remoc la mar, bramulen les onades. El meu nom és “Senyor de l’univers”.
— Isaïes 51:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Jeremies 31:35 »Això diu el Senyor, que ha posat el sol perquè il·lumini el dia, i ha fixat el curs de la lluna i els estels perquè il·luminin la nit, que agita la mar i fa bramular les onades, i que té per nom “Senyor de l’univers”:
- Isaïes 54:5 Perquè el qui t’ha creat és espòs teu, el seu nom és «Senyor de l’univers». El qui t’allibera és el Sant d’Israel, anomenat «Déu de tota la terra».
- Amós 9:5-6 El Senyor Déu és el Senyor de l’univers; toca la terra, i es marfon, i es posen de dol tots els seus habitants: la terra creix, tota ella, com el Nil i s’abaixa com el riu d’Egipte. Ell té dalt al cel els graons del seu tron i sosté la volta del cel sobre la terra. Crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra.
- Salms 74:13 Vas dividir la mar amb gran poder, i trencares els caps dels monstres marins.
- Salms 114:3-5 El mar, en veure’ls, va fugir i el Jordà se’n tornà riu amunt; les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada. Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt?
- Salms 136:13 Va partir en dos el Mar Roig. Perdura eternament el seu amor.
- Isaïes 47:4 “Senyor de l’univers”, el Sant d’Israel, és el nom del qui allibera.
- Jeremies 10:16 Ell, possessió del poble de Jacob, no és com aquests ídols: és el creador de tot i té Israel com a pròpia heretat. El seu nom és “Senyor de l’univers”.»
- Isaïes 51:10 ¿No ets tu qui va eixugar la mar, les aigües abismals de l’oceà, i en les fondàries marines va obrir un camí perquè hi passessin els qui havies alliberat?
- Isaïes 48:2 vosaltres que us feu dir «fills de la ciutat santa» i confieu en el Déu d’Israel, que té per nom «Senyor de l’univers».
- Job 26:12 Amb el seu poder ell parteix l’oceà, amb el seu enginy esclafa Rahab.
- Nehemies 9:11 Vas partir el mar davant els nostres pares i van passar pel mig del mar, per terra eixuta, mentre llançaves al fons els seus perseguidors, com una pedra que cau dins les aigües impetuoses.