Isaïes 51:2

Referències creuades

• Ezequiel 33:24 —Fill d’home, escolta. Els qui viuen en aquelles ruïnes de la terra d’Israel van dient: “Si Abraham, que era un de sol, va obtenir la possessió del país, amb més raó a nosaltres, que som molts, el Senyor ens dona el país perquè el posseïm.”
• Gàlates 3:9-14 Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l’Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi. Ara bé, és evident que ningú no és just davan
• Romans 4:1-5 I què direm, doncs, d’Abraham, el pare del nostre llinatge? Si hagués estat fet just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se’n, però no davant de Déu. En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com
• Hebreus 11:8-12 Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al lloc que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava. Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonam
• Isaïes 29:22 Pel que fa al casal de Jacob, això diu el Senyor, que va rescatar Abraham: «Des d’ara els de Jacob ja no s’hauran d’avergonyir, no els pujaran els colors a la cara.
• Gènesi 24:1 Abraham ja era vell, carregat d’anys, i el Senyor l’havia omplert de benediccions.
• Gènesi 18:11-13 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?» El Senyor digué a Abraham: —Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella
• Gènesi 12:1-3 El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país
• Gènesi 15:1-2 Després d’aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visió. Li va dir: —No tinguis por, Abram! Jo soc l’escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran. Abram li respongué: —Senyor Déu, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa meva haurà de ser Elièzer de Damasc.
• Gènesi 24:35 El Senyor ha omplert el meu amo de benediccions i l’ha enriquit. Li ha donat ovelles i vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases.
• Romans 4:16-24 Així, doncs, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. D’aquesta manera la promesa és vàlida per a tota la descendència, no tan sols per als qui viuen sota la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com diu l’Escriptura: T’he fet pare d’una multitud de
• Gènesi 13:14-17 El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell: —Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui sigui capaç de comptar