Romans 4:16
Així, doncs, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. D’aquesta manera la promesa és vàlida per a tota la descendència, no tan sols per als qui viuen sota la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres,
— Romans 4:16, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ga 3,7. (Ga 3,7)
Referències creuades
- Romans 3:24-26 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l’instrument del perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, perdonant els pecats comesos en el passat en virtut de la seva paciència. Ara,
- Efesis 2:8 És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu.
- Romans 9:8 És a dir, que no tots els descendents d’Abraham són fills de Déu; només compten com a descendència els qui han nascut en virtut de la promesa.
- Gàlates 3:22 Ara bé, l’Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; així la promesa és concedida als creients gràcies a la fe en Jesucrist.
- Titus 3:7 Així, fets justos per la seva gràcia, som, en esperança, hereus de la vida eterna.
- Romans 5:1 Ara, doncs, que ja som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist.
- Efesis 2:5 que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats!
- Romans 15:8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s’ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques,
- Isaïes 51:2 Mireu Abraham, el vostre pare, i Sara, la qui us posà al món. Ell era un home sol quan el vaig cridar, però jo l’he beneït i multiplicat.»
- Hebreus 6:13-19 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament
- 2 Pere 1:10 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l’elecció que heu rebut; si ho feu així, mai no caureu,
- Gàlates 3:7-12 Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen. L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles. Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè els qui es refien d