Isaïes 57:20
Però els malvats són com la mar embravida, que ningú no pot calmar: les seves aigües escupen fang i llot.
— Isaïes 57:20, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jud 13. (Jud 13)
Referències creuades
- Proverbis 4:16-17 Els malvats, si no fan mal, ja no dormen, la son els fuig si no han fet caure ningú; com de pa, s’atipen de fer mal, s’embriaguen de violència com de vi.
- Isaïes 3:11 Però ai del culpable! Acabarà malament, rebrà la paga de les seves accions.
- Job 18:5-14 La llum de l’impiu s’apaga. No brilla la flama de la seva llar, l’oli de la llàntia se li acaba, la seva vida queda a les fosques. Els seus passos ferms, ara trontollen, caurà a la pròpia trampa: ja té els peus al forat, camina sobre les branques, un llaç li enganxa el taló, queda atrapat al parany. La corda s’amagava
- Salms 73:18-20 Realment, els has posat en un camí relliscós, que els precipita a la ruïna. Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.
- Job 15:20-24 La vida del malvat és un turment continu: els seus anys estan tots comptats. Sempre sent veus que l’esglaien, el Devastador l’assalta mentre està en pau. No confia escapar de la tenebra: viu entre l’espasa i la paret. Veu al seu davant el bec dels voltors, no s’escaparà de la desfeta. El jorn de la tenebra l’aclapara,
- Judes 1:12 Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel,
- Job 20:11-29 El vigor que omplia els seus ossos ara jau amb ell a la pols. La malícia endolceix la seva boca i ell l’amaga sota la llengua: l’assaboreix sense deixar-la, la degusta i paladeja lentament. Però és un menjar que li regira l’estómac i se li torna verí de serp a les entranyes. Vomita els béns que ha robat, Déu fa que els