Isaïes 29:13
El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.
— Isaïes 29:13, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 78,36-37+. Aquí es denuncia la pràctica superficial de la religió que no arrela en un cor confiat en Déu. Aquest verset és citat en Mt 15,8-9 (= Mc 7,6-7); vegeu Col 2,22. (Sl 78,36-37; Mt 15,8-9; Mc 7,6-7; Col 2,22)
Referències creuades
- Ezequiel 33:31-33 Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs. Mira, et tenen per un cantor d’amors, un cantor de veu de
- Jeremies 12:2 Els has plantat i arrelen, creixen i donen fruit. Tu ets a prop dels seus llavis però lluny del seu cor.
- Marc 7:2-13 i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tor
- Mateu 15:2-9 —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? Ell els respongué: —I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat
- Jeremies 3:10 I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.
- Isaïes 58:2-3 M’interroguen cada dia, volen saber per què em comporto així, com si fossin gent que obrés el bé i no s’apartés del que mana el seu Déu. Em reclamen que faci justícia, voldrien que els fes costat, i em diuen: “Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?” Doncs jo us responc: “Els die
- Jeremies 5:2 Fins i tot quan juren per la meva vida, juren en fals.»
- Proverbis 30:6 No afegeixis res a les seves paraules, que, si et reprèn, es descobrirà que menteixes.
- Jeremies 42:2-4 el profeta Jeremies i li van dir: —Permet que et presentem la nostra súplica: intercedeix davant el Senyor, el teu Déu, per aquesta resta que som nosaltres; tu mateix pots veure que n’hem quedat ben pocs, de tants com érem. Que el Senyor, el teu Déu, ens faci saber què hem de fer i quin camí hem d’emprendre! El profeta
- Isaïes 48:1-2 Escolteu, casal de Jacob, vosaltres que porteu el nom d’Israel i sou descendents de Judà; vosaltres que jureu pel nom del Senyor i invoqueu el Déu d’Israel, però no sincerament ni amb rectitud; vosaltres que us feu dir «fills de la ciutat santa» i confieu en el Déu d’Israel, que té per nom «Senyor de l’univers».
- Colossencs 2:22 Tot això són doctrines i prescripcions humanes sobre coses que es consumeixen amb l’ús.
- Jeremies 42:20 »Ara us equivoqueu en perjudici de la vostra vida. Em vau encomanar que m’adrecés al Senyor, el vostre Déu, i em dèieu: “Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu, i comunica’ns tot el que et digui el Senyor, el nostre Déu, que nosaltres ho complirem.”